MATANT EL TEMPS
I tot d'una, va fer xisclar els dits i el món s'aturà. Amb el moviment congelat i l'esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d'aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un "prou" necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l'aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d'ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d'en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
-Enlloc.-Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.
1.- Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
D'una forma o d'altre vol qüestionar el sentit de la vida, el per què feim el que feim.
Una noia agobiada deixa el que està fent aturant el món que la enrevolta per poder pensar i reflexionar sobre on anem a parar i amb quina finalitat, arribant a la conclusió de que vivim per morí.
Te una forma peculiar per reflexionar.
El que m'ha sorpres es el dialeg final amb ella mateixa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada