Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i
l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia
fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va
obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava
tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va
cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la
veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va
deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i
el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan
perillosa.
1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.
Pere obri la gàbia al seu ocell per donar-li llibertat a part del menjar i beure diari, però aquest acostumat a la vida dins la gàbia no veu com sobreviure a fora i es fica de nou dins la gàbia, lloc que coneix i sap que hi està segur.
2. Qui és el protagonista principal? Què li passa?
L'ocell d'en Pere rebutja l'oportunitat de ser lliure quan li obri la
porta de la gàbia a causa dels seus temors a sortir de la seva zona de confort.
3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què?
No, més be simbolitza el contrari ja que està fermat a aprendre a viure d'una manera i no aprèn a fer-ho d'altre.
4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat?
Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la
lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.
Sí, es normal, quan un esser està ensenyat a viure d'una forma és dificil cambiar l'estil de vida, si aquest ocell hagues tengut l'oportunitat de sortir volant en voler, tal vegada, en tenir la llibertat absoluta, hagués estat més fàcil sortir de la seva zona de confort.
Sí, com ja he dit abans es basa amb el que aprenem i amb el que ens deixen fer, quan ens volen treure del nostre entorn habitual, dels nostres constums, quan ens volen canviar la forma de pensar, de seguida rebutjam la idea i ens capficam dins el nostre món perquè pensam que només allà podem estar segurs i només els més valents o els que es senten obligats a fer-ho suren de la seva zona de confort per exploraraltres realitats.
Sí, com ja he dit abans es basa amb el que aprenem i amb el que ens deixen fer, quan ens volen treure del nostre entorn habitual, dels nostres constums, quan ens volen canviar la forma de pensar, de seguida rebutjam la idea i ens capficam dins el nostre món perquè pensam que només allà podem estar segurs i només els més valents o els que es senten obligats a fer-ho suren de la seva zona de confort per exploraraltres realitats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada