Parlar amb la branca
Com demanaria
que vingués tardor
amb un aire dolç,
un polsim de joia.
Parlar, amb la branca,
per fer li saber
que dalt s'està bé,
però el vol m'agrada.
Eixiria així,
sense massa por,
a trobar la riba.
Em vull amanida
a sentir el dolor
si resto al camí.
1.- Penja una imatge representativa del poema.
2.- Tema del poema.
Comparació d'un sentiment amb la tardor
3.- Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o asonant, número de versos i sil·labes).
Aquest poema de 14 versos de 6 sil·labes, té una rima asonant
4.- Opinió personal.
La forma de personificació de la rardor i de la comparació amb un sentiment de que es algradable volar i ser lliure però es bonic estar adalt, m'ha cridat l'atenció i m'ha agradat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada