1.- Cerca informació sobre Joanot Martorell. Explica la seva vida i conta aquell aspecte que trobis més particulars. època a la qual pertanyia? Característiques?
Joanot Martorell naix el 1405-1410 a la Ciutat de València. Al 1433 ja era cavaller. L'any 1435 per la mort del seu pare passa a ser el cap de família i a ocupar-se dels seus germans. La seva família havia tingut un gran prestigi social i econòmic: el seu avi Guillem va deixar diners al rei Martí I en una ocasió. Els Martorell pertanyien a la mitjana noblesa valenciana, molt afeccionada a les bregues i a les bandositats personals al llarg del s.XV, afecció que ja devia configurar el caràcter de Joanot Martorell des de la seva joventut, ja que molts membres de la seua família s'havien vist embolicats en més d'una baralla cavalleresca. Així, per exemple, va tenir un conflicte amb Ausiàs March, a propòsit del dot que havia aportat al matrimoni la primera esposa del poeta, Isabel Martorell, germana de Joanot.
2.- Comenta la seva gran obra Tirant la blanc. Penja al teu blog tota la informació que trobis, en fas un resum i copia'n un fragment. Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el contingut.
Tirant lo Blanc es una novel·la cavalleresca,fou escrita entre el 1460 i 1464,fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497.Durant el segle XVI fou traduïda al castellà i a l'italià,més tard al francès i modernament ho ha estat a l'anglès i a moltes altres llengües.
Un donzell de Bretanya,instruït en les arts de la cavalleria per l'ermità Guillem de Varoïc.Tirant és armat cavaller en el casament del Rei d'Anglaterra i venç en el enfrontament de les festes.Després de la cort reial anlgesa,va al Mediterrani acompanyat per Felip,el fill petit del rei de França i ,juntament amb el rei de Sicília.Surten en defensa de l'illa de Rodes assetjada pels turcs.Trenquen el setge i repel·leixen els invasors.Tirant va forjant-se un nom com a cavaller valent i hàbil.L'infant Felip s'enamora de Ricomana,princesa de Sicília,i aquesta s'hi acaba casant gràcies a la destresa de Tirant per dissimular les patotxades de l'infant francés. Quan els turcs amenacen Constantinoble Tirant hi acudeix i és armat capità de l'exèrcit bizantí, aspecte que s'ha relacionat amb Roger de Flor al capdavant dels almogàvers. Tirant, a Constantinoble, s'enamora de Carmesina, la filla de l'emperador, i es viuen diverses escenes amoroses d'elevat erotisme. Diafebus s'allita amb Estefania i l'emperadriu posa banyes a l'emperador fent-s'ho amb el jove Hipòlit que li recorda el seu fill mort en batalla, mentre Tirant fa el que pot amb Carmesina respectant la seva castedat. Aquesta relació prova de desbaratar-la la Viuda reposada, que ordeix argúcies per separar-los, ja que ella està enamorada de Tirant. Els enganys de la Vídua fan creure a Tirant que Carmesina li és infidel i, despitat, es fa a la mar, naufraga i fa cap al nord d'Àfrica. Gràcies a les seues destreses, Tirant capitaneja un exèrcit nord-africà i converteix al cristianisme tot el Magrib. Al final de la novel·la, Tirant torna a Constantinoble i allibera els grecs del setge turc que s'ha fet més estret en la seua absència. Es casa amb Carmesina i és proclamat hereu de l'imperi bizantí. Tornant victoriós d'una campanya, es troba malament, fa testament i mor. Carmesina, de dolor, també mor i també son pare, l'emperador. El jove Hipòlit el succeeix i es casa amb l'emperadriu, que en poc temps també morirà, i llavors Hipòlit s'esposa amb la filla del rei d'Anglaterra i així uneixen els territoris d'orient i occident en un gran imperi cristià. Un final estrany perquè, després de trencar les expectatives del lector enviant a l'altre barri el victoriós protagonista, Martorell s'empesca un final feliç on projecta en la ficció el desig d'aconseguir allò que s'ha perdut per sempre, car els turcs havien ocupat Constantinoble el 1453 i ja no s'hi mourien més.
Joanot Martorell naix el 1405-1410 a la Ciutat de València. Al 1433 ja era cavaller. L'any 1435 per la mort del seu pare passa a ser el cap de família i a ocupar-se dels seus germans. La seva família havia tingut un gran prestigi social i econòmic: el seu avi Guillem va deixar diners al rei Martí I en una ocasió. Els Martorell pertanyien a la mitjana noblesa valenciana, molt afeccionada a les bregues i a les bandositats personals al llarg del s.XV, afecció que ja devia configurar el caràcter de Joanot Martorell des de la seva joventut, ja que molts membres de la seua família s'havien vist embolicats en més d'una baralla cavalleresca. Així, per exemple, va tenir un conflicte amb Ausiàs March, a propòsit del dot que havia aportat al matrimoni la primera esposa del poeta, Isabel Martorell, germana de Joanot.
Tirant lo Blanc es una novel·la cavalleresca,fou escrita entre el 1460 i 1464,fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497.Durant el segle XVI fou traduïda al castellà i a l'italià,més tard al francès i modernament ho ha estat a l'anglès i a moltes altres llengües.
Un donzell de Bretanya,instruït en les arts de la cavalleria per l'ermità Guillem de Varoïc.Tirant és armat cavaller en el casament del Rei d'Anglaterra i venç en el enfrontament de les festes.Després de la cort reial anlgesa,va al Mediterrani acompanyat per Felip,el fill petit del rei de França i ,juntament amb el rei de Sicília.Surten en defensa de l'illa de Rodes assetjada pels turcs.Trenquen el setge i repel·leixen els invasors.Tirant va forjant-se un nom com a cavaller valent i hàbil.L'infant Felip s'enamora de Ricomana,princesa de Sicília,i aquesta s'hi acaba casant gràcies a la destresa de Tirant per dissimular les patotxades de l'infant francés. Quan els turcs amenacen Constantinoble Tirant hi acudeix i és armat capità de l'exèrcit bizantí, aspecte que s'ha relacionat amb Roger de Flor al capdavant dels almogàvers. Tirant, a Constantinoble, s'enamora de Carmesina, la filla de l'emperador, i es viuen diverses escenes amoroses d'elevat erotisme. Diafebus s'allita amb Estefania i l'emperadriu posa banyes a l'emperador fent-s'ho amb el jove Hipòlit que li recorda el seu fill mort en batalla, mentre Tirant fa el que pot amb Carmesina respectant la seva castedat. Aquesta relació prova de desbaratar-la la Viuda reposada, que ordeix argúcies per separar-los, ja que ella està enamorada de Tirant. Els enganys de la Vídua fan creure a Tirant que Carmesina li és infidel i, despitat, es fa a la mar, naufraga i fa cap al nord d'Àfrica. Gràcies a les seues destreses, Tirant capitaneja un exèrcit nord-africà i converteix al cristianisme tot el Magrib. Al final de la novel·la, Tirant torna a Constantinoble i allibera els grecs del setge turc que s'ha fet més estret en la seua absència. Es casa amb Carmesina i és proclamat hereu de l'imperi bizantí. Tornant victoriós d'una campanya, es troba malament, fa testament i mor. Carmesina, de dolor, també mor i també son pare, l'emperador. El jove Hipòlit el succeeix i es casa amb l'emperadriu, que en poc temps també morirà, i llavors Hipòlit s'esposa amb la filla del rei d'Anglaterra i així uneixen els territoris d'orient i occident en un gran imperi cristià. Un final estrany perquè, després de trencar les expectatives del lector enviant a l'altre barri el victoriós protagonista, Martorell s'empesca un final feliç on projecta en la ficció el desig d'aconseguir allò que s'ha perdut per sempre, car els turcs havien ocupat Constantinoble el 1453 i ja no s'hi mourien més.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada