ELOGI DE VIURE

 ELOGI DE VIURE

Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer 
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.

Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.

Pots desdenyar tot això
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.

Joan Maragall

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

S'ha d'estimar el treball.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

Poema de rima assonant de 27 versos lliures.

4. Cerca el significat de les paraules en negreta.

Quefer: el que has de fer

Regeix: Tenir sota la seva direcció, governar, manar amb autoritat.

Vanitat: Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d'un desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents.

Agitador: Persona que fomenta l'agitació política, sindical, etc.

Desdenyar: menysprear

Adobament: l'efecte

 5. Opinió personal.

Es un poema amb l'objectiu de motivar les persones a fer la seva feina, que cada un complesqui amb la seva part perquè tots som importants, a jo personalment els poemes amb una mètrica tan lliure no m'agraden tant com els que tenen la seva estructura.