DONA D'AIGUA

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

Es diu que les dones d'aigua viuen al devora de de llacs, rius, torrents,... són comunament éssers femenins, rodejades de misteri, que vesteixen túniques i que les renten a la nit, que es pentinen els seus llargs cabells, que són de bellesa notòria, que poden conviure amb un home quan s'enamoren i l'afavoreixen amb riqueses fins que l'home trenca el secret fent públic que la seva parella és una dona d'aigua, moment en què deixa de ser ric, perd la seva companya i veu la seva vida convertida en una calamitat. De manera similar agraeixen favors d'altri amb regals secrets que pot convertir-se en or o en carbó segons si es manté el secret sobre la dona d'aigua que li ha regalat.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

La dona d'aigua d'Arbúcies

Temps era temps que l' hereu de Can Blanc, al terme d'Arbúcies, feia un cop de cap a l'ombra d'una alzina,es despertà en sentir una bonica veu que deia:

Si l'aigua és plata,la mia amor
la mia amor, menina,
la mia amor,
no pas mon cor menina,
no pas mon cor,
que tot és or.
Si l'aire és gebre, la mia amor,
la mia amor,menina,
la mia amor
no pas mon cor,
que tot és fosc.

Meravellat va apropar-se al gorg d'on provenia la veu i va veure una noia que és trobava a prop de l'aigua. S'hi va atençar i en va quedar encisat,fins el punt que li va proposar matrimoni. La jove s' hi avingué, però amb la condició que mai li demanés el nom, ni la procedència i que no l'anomenés dona d'aigua,perquè sinó succeiria una desgràcia. A canvi, ella duria felicitat i prosperitat al mas i a la família.

Així va ser durant anys varen ser molt feliços, van tenir dos fill, un nen i una nena i les collites, any rera any, eren cada vegada més abundoses. Però un mal dia, enmig d’una discussió, la ira va poder més que la prudència i ell li va dir les paraules fatals: la va anomenar dona d’aigua. La dona va sortir corrent fins arribar al Gorg Negre dins el qual es va llençar i va desaparèixer. Des d’aquell dia el mas va anar de mal en pitjor.Però succeïa una cosa estranya: cada mati la casa apareixia neta i els nens vestits i pentinats. Els nens li van explicar al pare que la mare venia cada dia abans de fer-se clar i se n’anava quan encara ningú s’havia llevat. Un matí, l’home va trobar entre els cabells de la nena dues perles: eren les llàgrimes de la dona d’aigua. Des de llavors i durant molt temps cada matí van aparèixer dues perles. I així va ser com la casa va recobrar la seva riquesa, però no pas a la dona d’aigua.

D' aleshores ençà, el lloc on el jove trobà la misteriosa donzella s'anomena «el saltant de la dona d'aigua», ja que hom diu que es va transformar en la cabellera del salt i que és possible veure-la certes nits.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

1: explica que fa la dona d'aigua.

2: la dona d'aigua surt a l'exterior per observar la lluna.

3: diu que era molt bella i que si queies en la temptació et convertia amb pedra.

4: conta que viu baix les fonts ufanes.

5: remarca que era molt bella.

6: avisa que les pedres que hi ha al voltant son aquells que varen caure en la temptació.

4. Per què eren perilloses?

Perquè et podien convertir en pedra.

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

Son les persones que no van poder resistir-se a la seva bellesa.