1.- Cerca i escriu la normativa completa sobre la dièresi, també les excepcions amb les quals ens podem trobar.
La dièresi
- La dièresi és un signe gràfic (¨) que utilizem per marcar que cal llegir la u davant de la e als diftongs creixents i per desfer un diftong decreixent.
Fixa't que posem dièresi a: qüe, qüi, güe, güi per tal que quan llegim el mot soni la u. Per exemple:
Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüíObserva que no fem servir mai la dièresi davant de a o de o ja que en aquests casos igualment llegiríem la u. Per exemple:
Adequar, adequo; paraigua
Fixa't que posem dièresi a: qüe, qüi, güe, güi per tal que quan llegim el mot soni la u. Per exemple:
Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüíObserva que no fem servir mai la dièresi davant de a o de o ja que en aquests casos igualment llegiríem la u. Per exemple:
Adequar, adequo; paraigua
- La dièresi és un signe gràfic que també serveix per marcar que s'ha de desfer un diftong decreixent. Un dels motius es dóna quan l'accent fonètic cau sobre la i o la u. Si no les podem accentuar es recorre a la dièresi. Per exemple:
Països (però país), peüc, ruïnes, cruïllaVigila que mai no posem dièresi a:
Les terminacions d'infinitiu i gerundi. Per exemple: trair, agraint, traduir, traduint
Els sufixos -isme, ista, llevat el mot proïsme. Per exemple: egoisme, egoista
Països (però país), peüc, ruïnes, cruïllaVigila que mai no posem dièresi a:
Les terminacions d'infinitiu i gerundi. Per exemple: trair, agraint, traduir, traduint
Els sufixos -isme, ista, llevat el mot proïsme. Per exemple: egoisme, egoista
- Les paraules de la mateix famíla en què el diftong decreixent s'ha desfet per la raó B., conserven la dièresi encara que no hi caigui l'accent fonètic. Per exemple:
Aïllant perquè ve d'aïlla.
Aïllant perquè ve d'aïlla.
- Les raons morfològiques també són motiu pel qual cal desfer un diftong decreixent. Observem el cas de la terminació-i del present de subjuntiu que duu una dièresi en aquells verbs de la primera conjugació el lexema dels quals acaba en vocal. Per exemple:
Situ-ar present de subjuntiu: situ-ï, situ-ïs, situ-ï, situ-em, situ-eu, situ-ïn.
Situ-ar present de subjuntiu: situ-ï, situ-ïs, situ-ï, situ-em, situ-eu, situ-ïn.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada