1.- Cerca un poema per la xarxa que t'agradi molt i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge adient.
Fes-ne un resum, una anàlisi mètrica i explica per què t'ha agradat.
Hay autobuses que parecen las salas de espera de un hospital, 19
igual que hay estaciones que están cansadas de ver llegar gente 18
que luego nunca se queda. 8
Creo que deberíamos preguntarles a los trenes qué es lo que sienten, 21
porque me he dado cuenta de que a ellos tampoco hay nadie que los espere, 22
lo único que quiere la gente 10
es llegar a su destino. 8
Hay gatos que (sobre)viven en la calle 12
que desearían no tener que soportar las oportunidades 19
que les otorgan sus siete vidas. 10
Drogas que no querían hacer daño, 11
sólo necesitaban alguien que las necesitara. 11
Hospitales que lloran por las noches 11
por ver morir a gente, 7
lo que ellos querían era salvarles. 11
Tartas de cumpleaños que ven las velas 12
como espadas que las atraviesan. 10
Cuchillos que no querían hacer herida, 13
sólo querían ser aquello que corta la soga 15
y acabaron en alguna espalda. 10
Cementerios con complejo de floristería. 14
Edificios que querían ser hogar 11
y acabaron siendo cárcel. 8
Cárceles que son hogar. 7
Medicinas que no se venden en farmacias 13
y curan más que cualquier pastilla. 10
Y espero que entiendas 7
que en ningún momento he hablado 9
ni de autobuses, 5
ni de trenes, 4
ni de gatos, 4
ni de drogas, 4
ni de hospitales, 5
ni de tartas de cumpleaños, 9
ni de cuchillos, 5
ni de cementerios, 6
ni de edificios, 5
ni de cárceles, 5
ni de medicinas. 6
He venido a hablaros de personas. 10
Fes-ne un resum, una anàlisi mètrica i explica per què t'ha agradat.
KILÓMETRO, DE LORETO SESMA
En la radio suena…
Aprendiendo a vivir
a coger en marcha el autobús.
Aprendiendo a leer
en los ojos de la multitud.
Aprendiendo a vivir
amando contrarreloj.
Aprendiendo a seguir
el compás de la imaginación.
Aprendiendo a vivir
Aprendiendo a vivir
a coger en marcha el autobús.
Aprendiendo a leer
en los ojos de la multitud.
Aprendiendo a vivir
amando contrarreloj.
Aprendiendo a seguir
el compás de la imaginación.
Aprendiendo a vivir
Hay autobuses que parecen las salas de espera de un hospital, 19
igual que hay estaciones que están cansadas de ver llegar gente 18
que luego nunca se queda. 8
Creo que deberíamos preguntarles a los trenes qué es lo que sienten, 21
porque me he dado cuenta de que a ellos tampoco hay nadie que los espere, 22
lo único que quiere la gente 10
es llegar a su destino. 8
Hay gatos que (sobre)viven en la calle 12
que desearían no tener que soportar las oportunidades 19
que les otorgan sus siete vidas. 10
Drogas que no querían hacer daño, 11
sólo necesitaban alguien que las necesitara. 11
Hospitales que lloran por las noches 11
por ver morir a gente, 7
lo que ellos querían era salvarles. 11
Tartas de cumpleaños que ven las velas 12
como espadas que las atraviesan. 10
Cuchillos que no querían hacer herida, 13
sólo querían ser aquello que corta la soga 15
y acabaron en alguna espalda. 10
Cementerios con complejo de floristería. 14
Edificios que querían ser hogar 11
y acabaron siendo cárcel. 8
Cárceles que son hogar. 7
Medicinas que no se venden en farmacias 13
y curan más que cualquier pastilla. 10
Y espero que entiendas 7
que en ningún momento he hablado 9
ni de autobuses, 5
ni de trenes, 4
ni de gatos, 4
ni de drogas, 4
ni de hospitales, 5
ni de tartas de cumpleaños, 9
ni de cuchillos, 5
ni de cementerios, 6
ni de edificios, 5
ni de cárceles, 5
ni de medicinas. 6
He venido a hablaros de personas. 10
Empra com a metàfora elements de la vida quotidiana poc poètiques per expressar les diferents tipus de persones que hi ha explicant el que aparenten ser i el per què són així.
Aquest poema lliure assonant de na Loreto Sesma és un dels que he trobat per internet que més m'ha agradat, en té d'altres però la majoria estan en la plataforma de Youtube, m'ha agradat perquè tot ell es una metàfora que amaga un gran significat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada