IMAGINACIÓ...

1.- Escriu una història, mínim 20 línies, on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

        Temps era temps, quan els animals parlaven un nen molt menut un remat d'ovelles menava, anava ell tot sol amb les ovelles del seu pare quan de sobte es trobà vall vell un amatller una capsa que pareixia màgica, a cada passa que donava més lluia la tapa i més curiositat li entrava, una ovella negre, també molt curiosa, amb ell s'hi apropava. Quan hi van ser devora espurnes de llum donava i el nen, temerós, va anar a obrir la capsa, quina desilusió es va dur quan dins la capsa hi va veure un llibre amb una tapa gruixada, EL PODER DE LA IMAGINACÓ, es titulava.

Tan tranquil va tapar la capsa i quan va alçar la vista no sabia on es trobava, "Contem que posa al llibre, que jo no puc llegir", va dir l'ovella, i el nen espantat va pegar un crit "Com és això que pots xerrar?" el nen va demanar, "No recordes que una capsa màgica acabam de tocar?" la ovella va contestar. El nen no s'ho podia creure pero devia ser cert i fins que no li llegís el llibre no podrien tornar, "Està bé", va exclamar resignat, "Mai m'ha agradat llegir i mai m'amgradarà, però aquesta es l'única solució que hi ha, vina ovelleta que jo et lletgire aquest llibre sota aquest amatller", " Venga va, animet, llegir es de lo milloret, ets el director de la teva propia película tu tries com vols que cobri vida" va contestar l'ovella intentant animar el nen i plegats es van seure sota aquell amatller.

A mesura anava llegint els personatges anaven cobrant vida i la història s'anava representant davant d'ells com si fos una obra de teatre, cantaven , ballaven, reien, ploraven, nadaven, escalaven, fins i tot a la lluna viatjaven, compte enrere 5 4 3 2 1 0, "Què ha passat?", en nen va demanar, "El llibre s'ha acabat", la ovella va explicar, "se cert t'ha agradat, a jo m'ha encantat!", l'ovella va continuar, "Vas de broma, no pot haver acabat on es la segona part?, el nen va insistir "Pensava que no t'agradava llegir", la ovella va punyir, "No repeteixis el que he dit, ara mateix ho retir, m'agrada llegir, vaiga demanar-li a la mare que m'en compti un cada vespre abans d'anar a dormir".

L'ovella i el nen es van despedir, van tancar el llibre i el van tornar a ficar la capsa màgica, quan van tancar la capsa tot tornà a la normalitat, va obrir els ulls i les ovelles seguien pastant i el pare l'estava cercant, la ovella negre li va fer s'ullet i tot això que us he explicat ha passat i no ha passat. Si no ha passat es mentida i si ha passat es veritat.