OVIDI MONTLLO

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.

Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable. Per combatre les desigualtats que havia observat, quan es traslladà a Barcelona el 1959 s'integrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya(PSUC) i després al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, La fera ferotge, una crítica a l'obsessió del franquisme per l'ordre, la lluita desigual de l'antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes. Aquest disc el vinculà amb la Nova cançó i inicià diversos concerts amb Toti Soler.

A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d'autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria de Segarra, entre d'altres. Açò, més tard, el relacionaria amb la Nova Cançó, un moviment artístic musical que va nàixer durant el franquisme i que pretenia impulsar la llengua catalana mitjançant un llenguatge reivindicatiu. La divulgació de l'obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida, i juntament amb Raimon, Francesc Pi de la Serra i Lluís Llach, les seves cançons van ser referents de l'antifranquisme fora de l'àmbit catalanoparlant. El govern valencià el va silenciar i fou vetat a Radiotelevisió Valenciana.

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

VA COM VA

A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania. 
Va com va. 
A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria. 
Va com va. 
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: Tu calla. 
Va com va. 
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla. 
Va com va. 
A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma. 
Va com va. 
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma. 
Va com va. 
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida. 
Va com va. 
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida. 
Va com va. 
Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou. 
Va com va. 
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou. 
Va com va. 
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient 
el va com va, 
pensa que sols diré fins que més no podré: 
Va com vull. Com volem. 

L'ENAMORAT LI DEIA

Penyora d'amor, penyora.
Si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora:
- o bé et tornaria el bes
o et donaria una taronja,
una ametlla
o bé l'esqueix
d'una clavellina nova.

No fóra mesquí de res
penyora d'amor, penyora;
- o la flor del cirerer
o el gessamí
o bé la lluerna
que hagués pogut descobrir
la nostra abraçada estreta.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora:
jo em donaria teu
i tu et donaries tota.

Si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

Que ja no anam de dois, jo no ens conformam amb poc, ho volem tot i bé.