Fes una entrada lliure (amb imatges i explicació pròpia) que sigui llarga.
Un no volia comptar amb ningú, i un no entenia perquè era imparell si abans d'ell hi havia algú.
I un no volia comptar amb ningú, i un sentia que després d'ell estava a l'infinit.
i a un el sentiment li feia por, així que .... un de mort de por ... es va fixar en zero.
I quan un va venir a zero, va pensar que zero era el nombre més bonic que havia vist i que, tot i venint abans que ell, era sencer.
I un va pensar que en zero havia trobat l'amor veritable, que en zero havia trobat al seu parell.
Així que va decidir ser sincer amb zero i dir-li ..... que encara que era un zero a l'esquerra, seria el zero que li donaria valor i sentit a la seva vida
Això de ser el primer ja no li anava aixi que va haver de fer una gran benvinguda.
Junts eren pura alegria i es completaven.
Un tenia zero tolerància a l'alcohol, però amb zero es podia prendre una cervesa zero per el seu aniversari. Encara que per això haguessin de inventar-se una data zero al calendari.
Zero era una cosa tancada i li costava representar textos però, al costat d'un, feien el perfecte codi binari.
Eren els dígits del barri ...
Y..procesan l'amor cada dia ... però .....
Un no sap el que té fins que ho perd, així que un va perdre a zero ......
I per quan un es va adonar, zero ja comptava de la mà amb menys un, que tot i ser una cosa negativa .... el tractava com una reina.
Zero li agradava que menys un fos original, tenir un buit en menys un, un guió amb el qual pugui jugar.
Zero li agradava que almenys un no fos un més ...
Que almenys un no fos ordinal.
Que fos justament competitiu i que quan juguessin a "un", menys un no li deixés guanyar.
Zero sentia que a diferència d'un, almenys un si la tractava com un nombre de veritat.
I menys un no posava peròs, ni pretenia donar-li valor a zero ... Posant comes entre ells.
Menys un no tenia complexos, i quan feien l'amor, a menys un li encantava estar sota zero.
I un, un cop més es va tornar a quedar sol ... Separat com una unitat ...
Sense zero la seva vida es consumia com una espelma...
Sense zero, el temps en ell feia efecte...
I un va començar a comptar però sense zero, es va oblidar dels petons de zero, del sexe amb zero, de la gelosia de zero ...
I un va començar a comptar però sense zero ....
Un es va oblidar de zero i li va dir adéu ...
Un es va oblidar de zero i potser fins de l'amor, i va començar a comptar fins a on més por li feia ... fins a l'infinit ....
O potser .... només fins a dos ......
Un no volia comptar amb ningú, i un no entenia perquè era imparell si abans d'ell hi havia algú.
I un no volia comptar amb ningú, i un sentia que després d'ell estava a l'infinit.
i a un el sentiment li feia por, així que .... un de mort de por ... es va fixar en zero.
I quan un va venir a zero, va pensar que zero era el nombre més bonic que havia vist i que, tot i venint abans que ell, era sencer.
I un va pensar que en zero havia trobat l'amor veritable, que en zero havia trobat al seu parell.
Així que va decidir ser sincer amb zero i dir-li ..... que encara que era un zero a l'esquerra, seria el zero que li donaria valor i sentit a la seva vida
Això de ser el primer ja no li anava aixi que va haver de fer una gran benvinguda.
Junts eren pura alegria i es completaven.
Un tenia zero tolerància a l'alcohol, però amb zero es podia prendre una cervesa zero per el seu aniversari. Encara que per això haguessin de inventar-se una data zero al calendari.
Zero era una cosa tancada i li costava representar textos però, al costat d'un, feien el perfecte codi binari.
Eren els dígits del barri ...
Y..procesan l'amor cada dia ... però .....
Un no sap el que té fins que ho perd, així que un va perdre a zero ......
I per quan un es va adonar, zero ja comptava de la mà amb menys un, que tot i ser una cosa negativa .... el tractava com una reina.
Zero li agradava que menys un fos original, tenir un buit en menys un, un guió amb el qual pugui jugar.
Zero li agradava que almenys un no fos un més ...
Que almenys un no fos ordinal.
Que fos justament competitiu i que quan juguessin a "un", menys un no li deixés guanyar.
Zero sentia que a diferència d'un, almenys un si la tractava com un nombre de veritat.
I menys un no posava peròs, ni pretenia donar-li valor a zero ... Posant comes entre ells.
Menys un no tenia complexos, i quan feien l'amor, a menys un li encantava estar sota zero.
I un, un cop més es va tornar a quedar sol ... Separat com una unitat ...
Sense zero la seva vida es consumia com una espelma...
Sense zero, el temps en ell feia efecte...
I un va començar a comptar però sense zero, es va oblidar dels petons de zero, del sexe amb zero, de la gelosia de zero ...
I un va començar a comptar però sense zero ....
Un es va oblidar de zero i li va dir adéu ...
Un es va oblidar de zero i potser fins de l'amor, i va començar a comptar fins a on més por li feia ... fins a l'infinit ....
O potser .... només fins a dos ......
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada