LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADOS
Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”
Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”
Se le notaba cansado, incluso exhausto.
Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años, estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios. Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas familias. Todo estaba bien.
Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo: “Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”
Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.
¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?
¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como nosotros?
¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa por terminar?
¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar, menos tiempo para simplemente… ser?
Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”
1. Llegeix aquest text i fes un resum.
Cada vegada anam més estressatas tant, que no tenim temps per viure, ni a xerrar amb els amics ni a avorrir-nos un poc i als nen s'els du al mateix punt d'estrés i ocupació que els adults.
2. Escriu-ne la teva opinió personal.
Trob que aquest text te tota sa raó, que es vere, no tenim temps a res i quan en tenim mos fa ganes descansar i no anar i ocupar-nos més, i si no tens extraescolars, o feines extra, o si no tens res a fer, pareix que no tens vida i sa veritat es que tot això es lo que te lleva sa vida.
3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog amb imatges.
Si demà no et contesto les trucades, mare. Si no us dic que vaig a sopar. Si demà, mami, no apareix el taxi.
Potser estic embolicada en els llençols d'un hotel, en una carretera o una bossa negra. (Mara, Micaela, Majo, Mariana). Potser estic en una maleta o em vaig perdre a la platja (Emily, Shirley).
No t'espantis, mare, si veus que em van apunyalar (Luz Marina). No cridis quan vegis que em van arrossegar (Arlette). Mamita, no ploris si et senceres que em empalaron (Lucía).
Et diran que vaig ser jo, que no vaig cridar, que va ser la meva roba, l'alcohol en la meva sang. Et diran que va ser l'hora, que estava sola. Que el meu ex el psicòpata tenia motius, que jo vaig ser infidel, que vaig ser puta. Et diran que vaig viure, mare, que em vaig atrevir a volar molt alt en un món sense aire.
Et juro, mami, que vaig morir lluitant.
Et juro, velleta, que vaig cridar tan alt com vaig volar.
Es va a acordar de mi, ma, sabrà que vaig ser jo qui ho va fotre quan em vegi a la cara de totes les que li van a cridar el meu nom. Perquè sé, mare, que no vas a parar.
Però, pel que més vulguis, no lliguis a la meva germana. No tanquis a les meves cosines, no privis les teues nebodes. No és culpa seva, mare, tampoc no va ser meva. Són ells, sempre seran ells. Lluita per les seves ales, per les que em van tallar. Lluita perquè siguin lliures i volin més alt que jo. Baralla perquè cridin més fort que jo. Que visquin sense por, mare, tal com vaig viure jo.
Mamita, no ploris les meves cendres.
Si demà sóc jo, mare, si demà no torno, destrueix-ho tot.
Si demà em toca, vull ser l'última.
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada