Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2018

DIÈRESI

Exercicis dièresi 1. Separeu les síl·labes d’aquests mots, marqueu-ne la tònica i poseu-los dièresi, si cal.   ve-ï-na: be-ca-ï-na: ra-ïm: frui-ta: ge-ni-ut: di-a: sa-ïm: con-se-qüent: tran-seunt: di-urn: fei-na: un-guent: riu: ai-güa: co-foï: ter-ra-qui: ma-le-i-en: pro-dï-a: boi-ra: pe-uc: es-mor-te-it: an-ti-güi-tat: pe-ü-lla: in-tro-du-iu: al-mo-ï-na: pro-te-ï-na: jo-ïa: he-ro-ï-na: con-tri-buis-sin: ta-ut: pa-la-uet: llu-ï-es: ca-fe-ï-n-a: 2. Poseu els accents i les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.   tradueixo traduía tradueixi traduís traduím tradueixes traduíes tradueixis traduïssis tradueix traduíem traduíssim traduïu traduíeu traduïssin 3. Poseu accent o dièresi, si cal, en les paraules següents i classifiqueu-les.  Lluís, països, aïllar, país, aïllament, veï, manía, traïdoria, agraís, genuí, llengua, beneí, produíeu, beneïda, lluïssor, juliol, fluïdesa, viure, assiduïtat, Caïn, descafeïnat, veïnatge, accentua, diumenge 4. Poseu dièresi i/o accent en a

LA DIÈRESI

1.- Cerca i escriu la normativa completa sobre la dièresi, també les excepcions amb les quals ens podem trobar. La dièresi -  La dièresi és un signe gràfic (¨) que utilizem per marcar que cal  llegir la  u  davant de la  e  als diftongs creixents  i per  desfer un diftong decreixent . Fixa't que posem dièresi a:  qüe, qüi, güe, güi  per tal que quan llegim el mot soni la  u . Per exemple:           Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüí Observa que no fem servir mai la dièresi davant de  a  o de  o  ja que en aquests casos igualment llegiríem la  u . Per exemple:           Adequar, adequo; paraigua -  La dièresi és un signe gràfic que també serveix per marcar que s'ha de  desfer un diftong decreixent . Un dels motius es dóna quan l'accent fonètic cau sobre la  i  o la  u . Si no les podem accentuar es recorre a la dièresi. Per exemple:           Països  (però país) , peüc, ruïnes, cruïlla Vigila que mai no posem dièresi a:            Les terminacions d'infinitiu i g

ESSA SORDA I ESSA SONORA

1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas. 1.   Han  caçat  una llebre / Han  casat  la Maria. 2.        Una  peça  d’or / Això  pesa  molt. 3.        Això és de  zinc  / Això és un  cinc. 4.        Una noia  rosseta  / Una  roseta  vermella. 5.        La  caça   major / La  casa  gran. 6.        Una  zona  verda / Això  sona  molt bé. Mots que tenen essa sonora Casat / pesa/ zinc roseta/casa / zona lletres: ( s ) ( z ) Mots que tenen  essa sorda Caçat/peça /cinc rosseta / caça/ sona lletres: ( ss ) ( ç )  ( c  )   ( s ) 2.    Subratlla les  esses  finals que sonoritzen a les frases següents. 1.        Les oques de la granja / Les soques dels arbres. 2.        Els sabres del general / Els arbres del parc. 3.        Les sobres de menjar / Les obres de la carretera. 4.        Els sobres de carta  / Els obrers de l

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

   1.- Cerca informació sobre la Revolució francesa i les seves CAUSES. Detalla quines foren les seves tres etapes amb les teves paraules.     Les idees il·lustrades i9 el creixement econòmic del s. XVIII van dur a la revolució liberal burgesa. Al 1789, la Revolució Francesa va proporcionar els programes dels partits liberals i democràtics de la major part del món i va consolidar el concepte de nació.     Les causes de la Revolució eren les següents: -  Una profunda crisi econòmica social. -  L'alça de preus dels aliments a causa de les males collites. -  El descontentament de la burgesia per la seva marginació política. -  A causa de les despeses elevades de l'Estat i de la cort, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda.    2.- Què representà l'Imperi Napoleònic? Com va ser la seva caiguda? Cerca informació i l'expliques amb les teves paraules.    L'imperi Napoleònic:  El 1799,  Napoleó   va ser nomenat cònsol i la seva política de gov

STOP BULLYING

1.- Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament. El bullying és el maltractament físic i / o psicològic deliberat i continuat que rep un nen per part d'un altre o altres, que es comporten amb ell cruelment amb l'objectiu de sotmetre'l i espantar-lo, amb vista a obtenir algun resultat favorable per als assetjadors o simplement a satisfer la necessitat d'agredir i destruir que aquests solen presentar. El bullying implica una repetició continuada de les burles o les agressions i pot provocar l'exclusió social de la víctima. Característiques del Bullying - Sol incloure conductes de diversa naturalesa (burles, amenaces, agressions físiques, aïllament sistemàtic, etc.). - Tendeix a originar problemes que es repeteixen i perllonguen durant cert temps. - La víctima desenvolupa por i rebuig al context en el qual pateix la violència; pèrdua de confiança en si mateix i en els altres i disminució del rendiment escolar. - Sol estar provocat per un alum

DONA D'AIGUA

DONA D'AIGUA Es pentinava,  entre grans parets rocoses, la seva llarga cabellera,  cantant,  i respirava l'oxigen de la nit. Havia sortit, a la superfície, per sentir la suavitat de l'aire  i admirar els raigs de la lluna (que contemplava). Era una dona d'aigua,  de fum, amb bellesa temptadora: si t'atrapava la seva mirada et converties en una pedra. El seu regne eren les profunditats  de les aigües vidrioses que brollaven de les fonts ufanes (gran espectacle aquàtic). La seva bellesa era un parany, de fet,  tota bellesa ho pot ser.  Les pedres que trobeu vora  estanys,  llacs o salts d'aigua, són temptacions de qui no va poder  resistir-se a l'encanteri  d'una sinuosa dona d'aigua, de fum. Antònia Lladonet 1. Cerca informació sobre les dones d'aigua. Es diu que les dones d'aigua viuen al devora de de llacs, rius, torrents,...  són comunament éssers femenins,

POEMES

Aquest  vent  no té pèls a la llengua. Quan  udola  fa ta casa seua. En  malparlen  portes i persianes. Pel cel, mitjons, calçotets i calces. ( Josep Porcar  /  Clotilde Perrin , il.) 1.- Penja una imatge representativa del poema. 2.- Tema del poema. El vent. 3.- Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, numero de versos i síl·labes) Es tracta d'un poema amb rima assonant format per quatre versos de 10 síl·labes. 4.- Cerca el significat de les paraules en negreta. vent: Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d'aire.   udola: Renou que fa el vent quan passa entre un lloc estret. malparlen: Xerrar malament, en el cas del poema es tracta que tant les finestres com les portes es tanquen violent ment. 5.- Opinió personal. Es una forma original de descriure i parlar del vent.